Durant l’actual cojuntura social i econòmica, des de l’àmbit polític l’emprenedoria es planteja sovint com una solució perque el país i tot Europa vegin la llum.
Amb aquest objectiu, la Comissió Europea està a punt de llençar la anomenada Progress Microfinance Facility política pilot que preveu destinar 100 milions d’euros del Fons Social Europeu a microcrèdits – previsiblement 500 comptant amb l’apalancament d’altres fons – per a persones en risc d’exclusió, prioritàriament aturades.
Com a preparació del terreny el DG de Treball de la Comissió Europea col·labora amb diversos experts en emprenedoria social entre els que formo part, per tal que la iniciativa tingui èxit. Un dels encàrrecs recents va ser realitzar un mapa dels serveis de suport a l’emprenedoria a Catalunya en el que s’hi destacava:
- A Catalunya i España els tràmits per muntar un negoci segons el Banc Mundial s’han complicat en el darrer any, passant de la posició 51 en el 2008 a la posició 62 durant el 2009, empitjorant en totes les categories excepte en la facilitat per pagar impostos
- Els serveis públics de suport a la creació d’empreses no es coordinen entre ells, manquen especialització i sovint es dupliquen.
- Falta de control de qualitat dels serveis de suport a l’emprenedoria. No es realitzen avaluacions dels serveis ni formació específica dels asessors/es.
- Manca de vinculació serveis de creació d’empreses amb els de consolidació – i.e. Acc10 vs. Inicia
- Excessiu èmfasi en empreses mitjanes i grans, quan el 94% de les empreses del país son micro – de 0 a 9 treballadors/es
- Sense oblidar mesures fiscals que penalitzen l’emprenedoria, limitacions al crèdit, etc.
Al rerafons de tot això, hi ha el poc coneixement de l’experiència de ser emprenedor/a per part de la classe política i això passa igualment a Catalunya que a Brusel·les. Dit això, quan la creació d’empreses a l’estat s’ha reduït un 27% entre el 2008 i 2009 segons el darrer informa del GEM, noves iniciatives com la Microfinance Facility s’han de celebrar. Celebrar i assegurar que arriber a bon port perque el 17% de persones emprenedores del total de població activa augmenti de forma substancial.
Com deia un company emprenedor, el fet que algú es plantegi ser emprenedor hauria de ser d’entrada un motiu de consideració, de posar fàcils les coses. Vostè vol ser emprenedor/a? Passi, passi què necessita, que li convé?… I desde la perspectiva de polítiques públiques això es resumeix en dos principis de base: fer bé i deixar fer.
Fer bé consisteix en un ús eficaç i eficient dels recursos escoltant les necessitats dels emprenedors/es; no duplicant serveis a l’emprenedoria i controlant la qualitat dels mateixos; recolzar tant les iniciatives micro, com les macro, doncs un dia varen ser micro; vincular els serveis a la creació amb els de consolidació de les empreses; aprendre de bones pràctiques nacionals i internacionals en el terreny; promoure i donar suport a l’emprenedoria en tots els àmbits: educatiu, mitjans de comuncació, espais rurals…i col·lectius: dones, persones migrades, persones amb discapacitat,..
Deixar fer comença per ser conscients i reconèixer l’esforç que representa l’emprenedoria i el valor que aporta a la societat (creativitat, dinamisme, creixement econòmic, contribució fiscal, creació de llocs de treball,…); evitar fer la competència a iniciatives privades al promoure l’emprendoria – el que millor sap que necessita un emprenedor/a és un altre emprenedor/a- i amb altres polítiques públiques; facilitar l’accés al crèdit; minimitzar els tràmits administratius i la fiscalitat, entre altres accions.
