A partir d’ara podeu seguir el blog des de la nova localització a:

A partir de hoy mismo podéis seguir el blog des de la nueva localización en:

From now on you can follow the blog from our new location at:

www.equilibraconsulting.com/blog

Moltes gràcies,
Muchas gracias,
Many thanks!

Amb aquest objectiu, la Comissió Europea està a punt de llençar la anomenada Progress Microfinance Facility política pilot que preveu destinar 100 milions d’euros del Fons Social Europeu a microcrèdits – previsiblement 500 comptant amb l’apalancament d’altres fons – per a persones en risc d’exclusió, prioritàriament aturades.

Com a preparació del terreny el DG de Treball de la Comissió Europea col·labora amb diversos experts en emprenedoria social entre els que formo part, per tal que la iniciativa tingui èxit. Un dels encàrrecs recents va ser realitzar un mapa dels serveis de suport a l’emprenedoria a Catalunya en el que s’hi destacava:

- A Catalunya i España els tràmits per muntar un negoci segons el Banc Mundial s’han complicat en el darrer any, passant de la posició 51 en el 2008 a la posició 62 durant el 2009, empitjorant en totes les categories excepte en la facilitat per pagar impostos

- Els serveis públics de suport a la creació d’empreses no es coordinen entre ells, manquen especialització i sovint es dupliquen.

- Falta de control de qualitat dels serveis de suport a l’emprenedoria. No es realitzen avaluacions dels serveis ni formació específica dels asessors/es.

- Manca de vinculació serveis de creació d’empreses amb els de consolidació – i.e. Acc10 vs. Inicia

- Excessiu èmfasi en empreses mitjanes i grans, quan el 94% de les empreses del país son micro – de 0 a 9 treballadors/es

- Sense oblidar mesures fiscals que penalitzen l’emprenedoria, limitacions al crèdit, etc.

Al rerafons de tot això, hi ha el poc coneixement de l’experiència de ser emprenedor/a per part de la classe política i això passa igualment a Catalunya que a Brusel·les. Dit això, quan la creació d’empreses a l’estat s’ha reduït un 27% entre el 2008 i 2009 segons el darrer informa del GEM, noves iniciatives com la Microfinance Facility s’han de celebrar. Celebrar i assegurar que arriber a bon port perque el 17% de persones emprenedores del total de població activa augmenti de forma substancial.

Com deia un company emprenedor, el fet que algú es plantegi ser emprenedor hauria de ser d’entrada un motiu de consideració, de posar fàcils les coses. Vostè vol ser emprenedor/a? Passi, passi què necessita, que li convé?… I desde la perspectiva de polítiques públiques això es resumeix en dos principis de base: fer bé i deixar fer.

Fer bé consisteix en un ús eficaç i eficient dels recursos escoltant les necessitats dels emprenedors/es; no duplicant serveis a l’emprenedoria i controlant la qualitat dels mateixos; recolzar tant les iniciatives micro, com les macro, doncs un dia varen ser micro;  vincular els serveis a la creació amb els de consolidació de les empreses; aprendre de bones pràctiques nacionals i internacionals en el terreny; promoure i donar suport a l’emprenedoria en tots els àmbits: educatiu, mitjans de comuncació, espais rurals…i col·lectius: dones, persones migrades, persones amb discapacitat,..

Deixar fer comença per ser conscients i reconèixer l’esforç que representa l’emprenedoria i el valor que aporta a la societat (creativitat, dinamisme, creixement econòmic, contribució fiscal, creació de llocs de treball,…); evitar fer la competència a iniciatives privades al promoure l’emprendoria – el que millor sap que necessita un emprenedor/a és un altre emprenedor/a- i amb altres polítiques públiques; facilitar l’accés al crèdit; minimitzar els tràmits administratius i la fiscalitat, entre altres accions.

Les bones pràctiques que es cerquen, són polítiques concretes aplicades dintre les organitzacions o a la ciutadania per part de:

- Empreses
- Fundacions
- Cooperatives
- Èns públics
- Entitats socials (sindicats, patronals,…)

Què hi guanyes participant?

- Les entitats amb millors pràctiques seran convidades a presentar-les durant la propera jornada de la comunitat (novembre)
- Conèixer a altres persones expertes en temes d’igualtat i enfocaments pràctics sobre el tema
- Difusió de la responsabilitat social de la vostra organització
- L’oportunitat de participar en un projecte innovador

Per participar-hi només heu d’enviar el formulari de bona pràctica abans de l’1 d’Agost de 2010 a equilibra@equilibraconsulting.com

Més informació sobre les Comunitats Pràctiques d’Igualtat en aquest blog o als links:

http://www.diputaciodetarragona.cat
http://www.europapress.cat

És amb aquest sortir al carrer que les persones ens trobem, participem en festes, trobades populars i sorgeix cert esperit de comunitat menys present durant la resta de l’any. I és que en temps de globalització, comunitats virtuals i altres sofisticacions, la comunitat més directa continua sent la local, a la que de forma menys conscient que més tots formem part.

Va ser la setmana passada en una obra genial de Leo Bassi, a la plaça de la Font de Tarragona, que vaig poder gaudir d’aquest formar part del mateix. Mentre esperàvem asseguts en una platea mòbil, entrepans, pizzes, begudes que anaven i venien, entre persones de totes les edats, gèneres, classes socials i tribus. Durant l’actuació vàrem compartir riures, plors, poesia, preocupacions, fascinació,… amb familiars, amics, coneguts, desconeguts, però sobretot, en comunitat.

Diuen que un dels principals problemes que té la nostra societat actual és el de la fragmentació. Creure’ns separats els uns dels altres, diferents, aïllats. Això no només no ens fa feliços sinó que sembla ser la font de la situació en la que ens trobem. De pensar que només cal mirar per nosaltres i la resta i el planeta ja s’apanyarà. De no tenir temps per la comunitat, doncs de portes cap enfora ja no és cosa meva, si no dels polítics. De creure que tot allò que no porti a resultats (econòmics) és perdre el temps, i per tant no interessar-nos pels altres, ni en construir espais de diàleg i convivència. Però resulta que el planeta som nosaltres, la resta de persones també i dialogar és crear ponts que ens ho recordin i puguin creuar-se sovint.

Tenim una llavor: la participació ciutadana. Però, com fer però per anar més enllà de les pràctiques polítiques actuals? Podria ser que creant espais de diversitat, creativitat i diàleg periòdics, es teixissin xarxes socials? I si fos així, per què no crear-los de forma que es puguin parlar tota mena de temes? Qui ho hauria de fer i com? Durant quant de temps? Com es vincularien a la tecnologia existent? Caldria assignar un espai físic determinat per aquesta finalitat, com per exemple l’espai del diàleg? Com es podrien combinar esdeveniments lúdics amb el diàleg autèntic? Podríem per una vegada els ciutadans/es convertir-nos en la solució?

Si, us deixo amb més preguntes que respostes. I si – com la que finestra que es va obrir a l’autor d’Utopia al pensar en la civilització de fa 75.000 d’anys de les pintures d’Atapuerca- aquell espai va obrir una finestra dintre meu. Una finestra d’optimisme i possibilitat que m’agradaria contagiar-vos.

El encuentro se inició con una reflexión por parejas entorno a situaciones de exclusión, con formato de speednetworking. Este ejercicio permite realizar un vínculo entre lo personal y lo político, además de romper el hielo entre los participantes. A través de Tecnologías de Espacio Abierto y Time to Think se desarrollaron los diálogos de las diferentes subcomunidades, que concluyó con la recopilación buenas prácticas por parte de cada entidad y dos lemas para la Comunidad:

Re-gènere
Despertant consciències: ni més, ni menys,  iguals i diferents

El taller de Mindmaps tenía el objetivo de facilitar a los participantes el acceso a su creatividad y conectar con el cambio que querían llevar a cabo a nivell personal y en sus organizaciones. Para finalizar, un diálogo entorno a la jornada y la organización de la próxima nos llevó a terminar con el mural de la Comunidad Práctica, con música, improvisación y energía para el cambio.

Conclusión…. ¡Todo es posible!

En el programa, amb la col·laboració de l’agent d’igualtat de l’Ajuntament de Cambrils Anna Minguella, es va parlar sobre les diferències de gènere pel que fa a la salut, en particular com viuen l’stress els homes i com el viuen les dones, tema per un altre post. La segona part era la meva entrevista on – quina sorpresa!- em vaig explaiar sobre la igualtat d’oportuntitats a les organitzacions i com evolucionava.

Aquest programa és una gota d’aigua en un oceà mediàtic on temes d’igualtat, gènere, dona, guanyen visibilitat de mica en mica. En la mateixa línea, ja consolidat, el Woman’s Hour de Radio4 BBC és un clàssic de temes d’igualtat i dona. L’escoltava en directe quan estudiava a Londres i fa temps que se’m descarrega puntalment a l’i-tunnes. Intento escriure aquest article de forma positiva i veient el got mig ple, però he de reconèixer que em costa. Em costa, quan jo que no tinc tele a casa la miro per casualitat i veig tota la brossa que s’hi llença, que sen’s llença. Imatges estereotipades, antics tòpics, desigualtats redissenyades,…la majoria directes a l’inconscient.

Un estudi del CAC del 2008 llençava les següents xifres sobre anàlisis de continguts dels mitjans de comunicació catalans públics:

• 78% dels programes estan protagonitzats per homes
• 90% dels programes de radio i TV tenen un home com a director
• nombre de convidats per programa (TV: 5,09 homes vs. 2,26 dones; ràdio: 4,03 homes vs. 1,45 dones)
• presència de personatges coneguts a les promocions (TV: 92% homes vs. 60% dones; ràdio: 75% homes vs. 25% dones)
• presència de personatges coneguts a les promocions (TV: 92% homes vs. 60% dones; ràdio: 75% homes vs. 25% dones)
• presència de persones amb paper de superioritat envers el sexe oposat (programes de TV: 18% homes vs. 9% dones; publicitat TV: 7% homes vs. 1% dones)
• presència de persones amb paper de submissió envers el sexe oposat (programes de TV: 4% homes vs. 12% dones; promocions TV: 0% homes vs. 6% dones)
• presència de persones amb aspecte sexy, eròtic o seductor als espots de TV (14% homes vs. 33% dones)
• ús de persones nues o seminues a la publicitat de TV (44% homes vs. 84% dones)

Una es pot preguntar, i que? Doncs que encara hi molta feina per fer. Molta feina, quan els mitjans de comuncació són el quart poder en el que es recolza la societat. Feina per evitar que es legitimi de forma indirecta d’acord, inconscient potser també, la objectificació de persones, la desigualtat a nivell conceptual. El món dels conceptes, les imatges creen realitats i és així com es sustenten les desigualtats actuals en totes les seves versions (violència de gènere, desigualtats al món del treball, tràfic de persones, i un trist etcètera.)

Davant d’això enhorabona pels 1001 matins de la igualtat! I que vinguin les 1001 tardes i les 1001 nits,…

Al món del treball, com pregonaven Nordström i Ridderstrâle al seu Funky Business, la globalització i la revolució de la informació fan que el talent faci ballar al capital. Noves formes de treballar neixen, menys jeràrquiques, desdibuixant les diferències entre persones contractades de l’empresa i professionals externs, equips que es construeixen amb professionals de diferents punts del món per un projecte, que es desfan un cop aquest s’ha finalitzat mantenint els vincles per oportunitats futures i un llarg etcètera.

La col·laboració entre empreses i professionals, així com l’esperit de fer xarxa es fonamenta en la mentalitat de l’abundància – terme encunyat per S.Covey -  en el que l’empresa o professional compta que hi ha prou recursos i èxit a l’abast per compartir amb els altres, en contraposició en la mentalitat competitiva i d’escassetat. I és que per molt que una empresa compti amb una bona plantilla formada i multi disciplinar, la complexitat del món actual i l’elevat grau d’especialització dels professionals, fan que la col·laboració entre empreses sigui imprescindible per fer front als reptes actuals amb èxit.

Als Estats Units – segons la meva experiència de formació amb professionals d’aquest país -  més enllà de les polítiques d’igualtat d’oportunitats, molt arrelades, es treballa el paradigma de la diversitat a l’empresa. La diversitat es constitueix com una font de talent per l’empresa al portar diferents formes de pensar i actuar de cada persona en funció de la seva identitat i pertinença a diferents categories socials (per exemple gènere, ètnia, nacionalitat, classe social, edat, grau formatiu, discapacitat, etc.). Més que acceptar o abraçar la diversitat es parla de celebrar-la i rankings independents demostren que no només és possible sinó que també és rentable. En aquest sentit, la col·laboració entre empreses i professionals no és més que aprofitar les avantatges de la diversitat i especialització per oferir serveis i productes de més valor afegit. Aquest és l’esperit d’espais com n-giny, 2d4b o la Comunitat Pràctica d’Igualtat d’Oportunitats de Tarragona en el que la voluntat de construir del grup i les eines que ofereixen les noves tecnologies fan possible que altres formes de ser i fer siguin possibles.

Actualment, les empreses que tenen un pla d’igualtat i desenvolupen polítiques sobre el tema ja compten amb més puntuació alhora d’accedir a contractació pública i subvencions. Aquest distintiu va un pas més endavant, amb l’objectiu de ser  emprat per fins comercials i publicitaris, i així esdevindre un exemple per altres empreses en temes d’igualtat, i una font d’informació en temes de resposabilitat social pels diferents stakeholders de l’empresa (clients/es, treballadors/es,…).

El termini de presentació de sol·licituds pel distintiu finalitza el 10 de juny de 2010.

Per més informació sobre el distintiu cliqueu aquí

La jornada reunió a treinta y cinco responsables de RRHH e igualdad de empresas y entidades de Tarragona, como el grupo Sagessa, el grupo Pere Mata, Beep, Goma-Camps, el ayuntamiento de Tarragona, el ayuntamiento de Reus, la fundación Ecom, representantes sindicales y un largo etcétera, configurando un grupo diverso y plural. Fue esa misma diversidad la que a través de metodologías de Open Space Technology, permitió realizar un caleidoscopio sobre las múltiples buenas prácticas y factores críticos para avanzar en la igualdad.

La sesión iniciada a través de una breve sesión de Pawanmuktasana, ejercicios de conexión respiración-cuerpo-mente y finalizada con una visualización creativa guiada, se desarrolló entorno a tres diálogos paralelos:

1. ¿Cómo motivar, transformar y comunicar la igualdad?
2. ¿Cómo incluir a la representación de los trabajadores y a los sindicatos para trabajar para la igualdad?
3. ¿Cómo desarrollar políticas de conciliación efectivas?

Resultados tangibles: Intercambio y difusión de buenas prácticas sobre la igualdad, una jornada distendida, participativa e innovadora.

Resultados intangibles: Entusiasmo de los/las participantes, aprendizaje, energía para el cambio, motivación, contactos, nuevas ideas, CAMBIO SOCIAL,…?!

Roba estesa a Venècia

El passat 5 de març presentàvem a Venècia l’avaluació del pla de treball de la Xarxa Europea de Microfinances del 2009. Participar en aquesta avaluació i les avaluacions del 2007 i 2008  m’ha permès veure l’impacte positiu de les mateixes en l’entitat, que escolta i implementa moltes de les recomanacions. Per exemple, el fet de crear grups de treball que fessin de l’EMN una xarxa liderada pels seus membres, la creació de comunitats pràctiques o la necessitat de tenir certa presència a Brusel·les.

Aquesta receptivitat per part d’aquesta entitat contrasta amb la minsa política d’avaluació  per aquestes contrades. De fet, tot i que el rol de les avaluacions a Espanya ha millorat molt, sobretot per la influència de la Unió Europea, com demostra l’estudi de Verònica Viñas , el país encara es troba lluny dels estandards europeus d’avaluació. A Catalunya el consorci Ivalua realitza avaluació de polítiques públiques, però el fet que la mateixa Generalitat formi part d’Ivalua, que a la seva web no ni hagi cap de les avaluacions realitzades, i l’escàs ressò de les mateixes, fa dubtar sobre el grau d’impacte de la tasca del consorci.

Les metodologies emprades en avaluacions són variades i poden anar des de l’anàlisi de dades quantitatiu, a enquestes,  tècniques participatives com focus group i entrevistes en profunditat, entre d’altres.
L’experiència desenvolupada en l’avaluació de projectes, m’ha permès detectar els següents impactes positius del procés d’avaluació:

• Contribuïr a l’eficiència i eficàcia en l’ús de recursos, la rellevància de les accions d’una entitat,  transparència de les mateixes i obrir camí per introduir mesures correctores
• L’avaluació lluny de ser una eina exclusivament crítica,  posa de relleu tan punts forts o polítiques que funcionen, com punts febles i temes a corregir. Per tant combina la part de reforç dels aspectes que funcionen amb la crítica constructiva en aquells que no ho fan
• Els treballadors/es, membres, participants, stakeholders de l’entitat avaluada tenen l’oportunitat de donar la seva opinió i tenir veu en la seva organització, el que per si mateix és un efecte positiu del procés
• De la independència del procés d’avaluació sorgeixen punts de vista, idees, nous enfocaments i matissos valuosos, obrint nous camins i formes de fer diferents

Dos punts per això són determinats donant per suposada la competència dels avaluadors. La independència de l’equip avaluador i que l’organització avaluada estigui disposada a escoltar, reflexionar i actuar sota la nova llum de l’avaluació.